7/5/09

Ara no és demà


Ja no omples
aquest espai de temps
que sense tu sembla
un infinit que es repeteix.
T'intento imaginar
dins un conte de Borges
però sóc un narrador
sense mètrica
que perviu abraçat
a la teva ombra,
ara que jugo a cuit i amagar
sense trobar-te;
ara que estic de cara a la paret
esperant les teves mans
per poder seguir jugant a estimar-nos
-que no és cap cançó d'Eurovisió
sinó nosaltres-.
Però sobretot, ara que el teu riure
es perd en una platja del Maresme,
grinyolant al meu cap
com la corda metàlica
d'un gronxador.

1 comentari:

Schwà Serrano Valenzuela ha dit...

Això només vol dir que he estat aquí.