És festa a la Petita pàtria

Escric aquestes línies cinc minuts abans que repiquin les campanes i els pregoners d'enguany oficialitzin l'inici de la Festa Major '09. Els carrers ja fa dies que estan engalanats amb senyeres per totes bandes i des d'aquí escolto el sò de la gralla en l'última cançó que els minyons bastoners acaben de ballar; veure als ulls dels nens la il.lusió de la festa és contagiós, malgrat que per ells, de moment, la Festa Major sigui poc més que passar-se les hores del dia saltant als matalassos inflables o picant-se mútuament als cotxes de xoc. Per sort, enlloc falten els canelons i l'ànec rostit del diumenge, igual que tampoc faltaran per aquesta nit els litres d'alcohol necessaris per embriagar un poble sencer; suposo que la Festa Major és una cosa diferent per cada franja d'edat corresponent, i potser algú no entendrà que aquesta nit tingui ganes de rebentar-ho tot bebent i fumant, escoltant música i anant a dormir de dia després d'haver vist sortir el sol des del camí de la Creu, però igual que els nens, tot arribarà, i espero tardar anys i panys per trobar-me en el dia on l'acte més apetitós del programa d'actes sigui la Missa de difunts de dilluns a les onze. El més important és acomiadar-se del món durant quatre dies, tal i com estic fent jo ara, i capbussar-se de ple als carrers del poble per omplir de vida aquest món de morts, malgrat s'hagi d'acotar el cap a la Plaça de la Vila per culpa de la bandera espanyola que per segon any consecutiu oneja al balcó del Consistori municipal. En el fons, fet i fet, l'únic que ens queda és saber aprofitar el moment i viure per ser conscients que les papallones a l'estómac fa 361 dies que tenen ganes de volar. I avui obriran les ales.