La vida després de Formentera és tornar a la Petita pàtria i tenir la sensació que hem retrocedit en el temps, que la carretera que lligava el Port de la Savina amb el Pilar de la Mola era un flux atemporal en quant a minuts i velocitat i que els cotxes que circulaven a 80 km/h tardaven més d'una hora a fer vuitanta quilòmetres; recórrer 260km en tres dies dins una illa que medeix 21km de llargària és com entrar en una màquina del temps, plantar-te a un paradís inhòspit i tornar a la realitat transfigurada en un paisatge decadent, gris i trist. El present s'ha convertit en una presó on manquen el mar, els penya-segats o la no-presència de la policia; davant això, i encara amb el regust de sal entre les mans, només em queda colar-me a la Piscina de nit, sense fer soroll, saltar per la porta, treure'm la roba, tirar-me dins l'aigua estèril i calmada, fer el mort panxa enlaire i adonar-me que el cel és ple d'estrelles que existeixen per somiar.
I així segueix tot plegat, transportant una mica de Formentera a la vida lluny d'allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada