El primer que feia abans d'anar a dormir era marcar amb guix un pal llarg i prim a la paret. Cada dia un: quatre dies, quatre pals i el cinquè dia palet en diagonal per posar fi i tornar a començar. Això, tant simple i tan senzill, ho feia cada nit des de feia anys i a la força d'acumular tants i tants pals esgrafiats, les parets del seu redòs eren un decorat amb forma de gàbia. Estava sol i la lesió al meluc per culpa d'una bala el feia inútil fins i tot per treballar.
Havia perdut la guerra, com tants altres. L'havien agafat i empresonat, al 39, com tants altres més. No tenia res ni ningú, i malgrat haver sortit de la presó l'any 51, la vida, per ell, a aquella habitació morta d'aquella casa buida d'aquell país pudent seguia sent un llarg viacrucis.
1 comentari:
I sens dubte, serà una gran exposició!
Publica un comentari a l'entrada