Quan fa quatre mesos vam iniciar el Literallengua 09', algunes alumnes me'n van demanar una programació dels tallers a realitzar, i jo, com a coordinador, la vaig fer. Un cop enllestida, vaig enviar-la a la premsa comarcal per tal que es fes ressò de l'inici, per segon any consecutiu, d'un taller de lectura i literatura al Pla del Penedès. Al cap de dos dies, em van trucar de Ràdio Vilafranca per fer-me una petita entrevista, i va ser aleshores quan van preguntar-me: i a la finalització del curs, hi haurà alguna mena d'exposició o mostrari del treball realitzat? I jo, incrèdul, no vaig saber respondre.
Han passat gairebé quatre mesos i avui els podria respondre que sí. Que les persones que cada dimarts i dijous pujaven al Casal d'avis de l'Ajuntament del Pla per fer un taller d'hora i mitja sobre narrativa o poesia han configurat un mostrari que vindria a ser precisament això, la història literària del poble. La fusió d'imatges de fa cent anys amb textos de no fa ni cent dies. Enrere ha quedat el treball de tots aquests mesos per tal de tenir enllestida una exposició d'una quinzena de fotografies i textos que des de divendres s'han exposat a una de les sales polivalents del Poliesportiu del Pla. Allà, amb làmpades blanques i espelmes com a focus de tot plegat, botes de vi com a únic decorat i el silenci -digne de museu- dels més de 100 visirtants que hi han passat recorrent text rere text. Històries fictícies, poemes elegíacs o odes als qui ja no hi són. Això i molt més. La sensació d'haver tornat a la vida retrats de persones, carrers i paisatges que ja fa molt temps que han mort, o, sens dubte, la certesa d'haver convertit en art retalls valuosíssims del s.XX a la Petita pàtria.
Han passat gairebé quatre mesos i avui els podria respondre que sí. Que les persones que cada dimarts i dijous pujaven al Casal d'avis de l'Ajuntament del Pla per fer un taller d'hora i mitja sobre narrativa o poesia han configurat un mostrari que vindria a ser precisament això, la història literària del poble. La fusió d'imatges de fa cent anys amb textos de no fa ni cent dies. Enrere ha quedat el treball de tots aquests mesos per tal de tenir enllestida una exposició d'una quinzena de fotografies i textos que des de divendres s'han exposat a una de les sales polivalents del Poliesportiu del Pla. Allà, amb làmpades blanques i espelmes com a focus de tot plegat, botes de vi com a únic decorat i el silenci -digne de museu- dels més de 100 visirtants que hi han passat recorrent text rere text. Històries fictícies, poemes elegíacs o odes als qui ja no hi són. Això i molt més. La sensació d'haver tornat a la vida retrats de persones, carrers i paisatges que ja fa molt temps que han mort, o, sens dubte, la certesa d'haver convertit en art retalls valuosíssims del s.XX a la Petita pàtria.
La literatura és un llenguatge que permet traduir imatges i moltes coses més en mots. Des d'aquí, donar les gràcies al i les alumnes del Literallengua que han volgut llençar-se de cap amb aquesta bogeria; sou vosaltres qui heu tenyit de color tristes paraules en blanc i negre.
1 comentari:
Encara vull veure les fotos!
Publica un comentari a l'entrada