Els somnis s'han adormit
(sí, de son han mort, de cop),
amnèsics del que van ser
quan eren batecs del sol.
Ara ja no hi ha trenc d'albes
ni ressaques trencant dies,
ni galls cantant a les set
ja que manca set de vida.
Som a la gola del llop:
on a dins hi neva i hi plou,
on som cecs sense no ser-ho,
on enterrem l'esperança
ensucrada pels plurals
que ens endolcien el futur
i escampem les cendres grises
d'un passat fet de colors.
Ni feliços ni amb perdius.
S'ha acabat la fantasia.
4 comentaris:
Ens vas de Pere Quart o què?
Els filòlegs lletraferits hauríeu de llegir més i escriure menys.
Estimadíssim/a encefalograma advers. Primer de tot, dir-te que m'ha agradat llegir el teu comentari, sí; les crítiques sempre son bones, llàstima que la teva estigui tan mancada de fonaments. Pere Quart? No, no pretenc emular-lo ni ser ell, ni molt menys, i si la teva citació anava encaminada pel títol del poema, dir-te que senzillament s'anomena així perquè té una mètrica de set síl.labes (com totes les corrandes), no perquè pretengui ser cap còpia de les Corrandes d'exili, obra mestra de la poesia catalana de l'exili. En quant a la teva segona afirmació, dir-te que no sóc filòleg, de fet no sé si ho seré mai, i al mateix temps comentar-te que aquest bloc no té finalitats literàries, sinó més aviat de buidatge personal. Així que si no t'agrada llegir les misèries dels lletraferits, ningú t'obliga a que ho facis.
Per cert, el teu pseudònim és fabulós, però tanmateix digne dels covards que no donen la cara.
A veure, comencem pel començament. Cal dir que de les entrades que has publicat aquesta és, potser, la millor. Per què? Doncs perquè, com has dit, tots els versos són heptasíl·labs i les imatges estan més o menys ben aconseguides.
Ara bé, hi ha versos on la mètrica balla (o és forçada) i això produeix un efecte dominó: es trenca el ritme (cabdal en composicions poètiques populars com la corranda, que de fet és una cançó), les imatges perden força i tot el poema acaba agafant un regust sentimentaloide bastant gastat.
La referència a Pere Quart la vaig fer perquè, vulguis o no, darrera el teu poema hi ha l'eco d'aquest autor.
Bé, ho dic de bones i seriosament, espero que el comentari et serveixi d'alguna cosa.
Que vagi bé
Ara sí, Carles, ara et felicito per haver-me donat una crítica com les que mai em dona ningú. Dels errors tots n'aprenem, i opinions com les teves serveixen per millorar.
Gràcies doncs, i una abraçada.
Pep
Publica un comentari a l'entrada