29/6/10

Punt i a part


I ara de sobte ho ets tot quan l'única certesa és que ets ningú. Ets el llamp que trenca el silenci dels núvols per udolar com un llop la pluja que tot ho amara. Ets el primer acord, un do, un re o un sol, que rasca el backliner del teu grup preferit abans del seu concert de comiat davant deu mil persones que esperen atònites l'últim crit abans de l'adéu. Ets l'espurna de l'endoll que encén sense voler la cortina d'una casa segons abans que esclati el foc i tot cremi agonitzant. Ets el tint, el primer de tots, on es suca el pinzell per mesclar damunt una paleta els colors que pintaran, qui sap, una obra mestra. Ets el primer fly del primer coffeshop del primer dia d'estada al primer viatge a Amsterdam d'un adolescent. Ets el primer missatge de mòbil escrit a la noia rossa d'ulls verdgairebémarrò que un dia, sense saber ni qui erets, et va donar el seu número i a qui vols dir tantes coses que et mossegues la llengua mentre et tremolen els dits. Ets el primer raig de sol que trenca la claror grisa del crepuscle un matí i desperta la rosada damunt el turó de pa sucat amb oli que es veu des de la teva habitació. Ets la primera cervesa, havent sopat, el dissabte d'empalmada a la Festa Major del teu poble. Ets la primera passa damunt el desert de pedres del Cap de Barbaria d'algú que observa el mar damunt aquell precipici per primer cop a Formentera. Ets el primer propòsit de cap d'any. Ets la primera lectura d'un poema que per primer cop arriba al cor d'un descregut de la poesia. Ets els nervis i la il.lusió del primer dia de classe a un institut nou. Ets la primera lletra -sigui vocal o consonant, com tu vulguis-, que tria l'escriptor per iniciar el primer capítol de la seva nova novel.la. Ets el primer floc de neu que cau damunt els cims del Canigó i espurneja, sols per avisar, damunt la pedra que ben aviat es vestirà de blanc. Ets la primera pàgina del diari un dia després d'una revolució. Ets el primer somriure després de qualsevol plor.

Ets el present armat fins a les dents per dilapidar els cucs d'ahir i convertir-los en papallones.

2 comentaris:

Miquel Sureda i Jaén ha dit...

Ets la primera estrella que brilla en una nit serena i clar. Fantàstic!

Anna Caterina Fuster ha dit...

Ets el quilòmetre 0 d'un viatge on aigües del Mediterrani i de l'Atlàntic es barrejaran per quedar junts, només un.

(m'ha agradat moltíssim l'última frase de l'escrit, Pip)