Diu que demà comences examens i tens la sensació que potser aquí es tanca un cicle de pau que va començar allà dalt de tot un dilluns al matí assolellat i gèlid però acalorat dins el teu cos fràgil davant el vent d'aquella alçada abismal on engabiat com un ocell volaves des del bell mig de la ciutat com tenint el paradís als peus després d'haver ascendit cinc-cents esglaons per l'interior d'una torre medieval on cada passa endavant era una bala directa al front de tots els maldecaps que t'havien tallat les ales durant els dies o mesos que s'enterraven en aquell precís instant per donar pas a un nou gènesi amarat del mateix renaixement que s'olorava per tots els carrers i que s'observava per totes les parets o que s'endevinava rere els teus ulls cansats deleitosos per passar pàgina al passat i iniciar aquest cicle nou del qual t'has emborratxat durant els útlims quatre mesos on tot potser ha canviat tant que allò que ara omple els buits allà dalt era un enigma i el carro que et fa volar no era més que una il.lusió per això dia rere dia t'embafes d'aquella vista i de la seva brisa i de tots els records d'aquells carrers antics i de la companyia que et va fer ser feliç durant menys de tres dies i amb qui vas oblidar de forma ben recíproca els examens completats per realçar el vol i convertir Florència en l'engendrament d'un somni cosit en vers que perviurà per sempre com un plor d'enyor sense comes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada