Pètals com paraules

Una vegada vaig recórrer el país de cap a peus recitant. Sí, i tot en menys de vuit dies. D'aquella vegada ja en fa un any exacte, i l'altre dia, mirant el calendari, em va agafar basarda al pensar que d'allò en fa tant de temps. Un any d'aquell abril en que de sobte, d'enmig de la tempesta en va néixer un sol clar. Un sol que va repintar-ho tot, com bé diu el poema, per reomplir de vida l'aigua dels bassals morts que jo mateix havia creat. Un any. I sovint em passa que miro enrere i me n'adono que han passat molts anys d'ençà d'això o d'allò altre, però pensar que ara fa un any vam oferir vuit recitals d'AraÉsDemà en tan sols sis dies em transporta a una tristesa sana, com quan plou sense fer massa soroll. I per això escric trist al adonar-me'n que aquells set dies en que em vaig sentir un activista literari i cultural ja formen part d'un passat una mica més llunyà.
La vida en aquella setmana de Sant Jordi va ser un fer i desfer de guitarres, contrabaixos i antologies del Martí i Pol, i com en aquell poema del Casasses, podria dir que durant set dies i set nits el meu tarannà va ser: Recito a Gràcia. T'escric. Recito a Arenys. T'escric. Recito a Sant Sadurní d'Anoia. T'escric. Recito a les Cabanyes. T'escric. Recito a la casa okupada. T'escric. Recito a Vilobí. T'escric. Recito a Vilafranca. T'estimo.

El sol es pon i surt de tant en tant, però els raïls de tot plegat m'han tornat a portar aquí, on sóc ara, a les portes de la setmana de Sant Jordi on us vull convidar a fer-nos companyia en el que serà el nostre únic recital farcit de pètals i llibres d'enguany. Serà dijous a les 11.00h del matí, a la Plaça Cívica de la UAB.
Qui tingui ganes de versificar el seu particular dia dels enamorats ja sap on serem.

Allà us espero, perquè us ho juro, no puc contenir-me més i si fos per mi dedicaria totes les hores d'aquesta setmana a obrir la finestra i recitar sense parar poemes com regals. Igual que pètals com paraules.