L'apocalipsi cau del cel i ens ofeguem en les cendres d'un castell de focs assaltat a ritme d'una òpera de Rossini.
I tornem al purgatori on no hi plou ni tampoc fa fred.
I del somriure al no-res sols existeix el buit del temps d'allò que algun dia serem.
I s'acaben els dies en que ens hem emborratxat d'esperança.
És hora d'abraçar l'hivern.
Aquí mor la Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada