Avui ha estat un mati peculiar, diferent, màgic. A les onze, puntuals com un clau, havíem quedat a la Plaça Catalunya del Pla amb el tècnic d'una productora de televisió de la comarca, TN Produccions. Feia dies que buscàvem un matí per poder gravar un petit reportatge de menys de deu minuts sobre AraÉsDemà i avui, per fi, havia arribat el dia. Ells ens havien comentat que ens gravarien per un programa de Vilafranca TV i la Xarxa de televisions locals anomenat "Joves en acció", comentant-nos que a part de fixar-se en el grup pròpiament dit, els interessava el perquè dos joves de vint anys havien decidit muntar un espectacle poetico-musical. Per això en teníem moltes ganes. Ens han gravat únicament a l'Orioll i a mi, ja que el tercer membre del grup, el Juanito, ja fa mesos que al.legant motius personals i familiars ens va demanar passar a un segon terme dins el projecte, creant així dos espectacles dins un mateix: un de petit format -Oriol i jo- i un de format gran -amb nosaltres dos, el Juanito i el Pere Vallès a la bateria-.
Primer, doncs, hem anat a la Font de l'Esteve, lloc mític del poble i clau per entendre la curta vida d'AraÉsDemà: allà va néixer la criatura una tarda de juny del 2007; allà, doncs, hem gravat l'entrevista a l'Oriol. Després hem anat cap a la Creu, altre lloc mític del Pla i indret on sempre vaig quan necessito evadir-me de tot; allà hem gravat la meva entrevista. Feia molt de sol però al mateix temps corria molt de vent. La tercera part del reportatge l'hem anat a gravar a les golfes de casa l'Oriol, o el que és el mateix, el local d'assaig, des de temps immemorials, de The Skapotables, Rage Against the Machine Project, U.A.R. i ara també AraÉsDemà; a les dotze del migdia d'un dia de mercat municipal, allà dalt, amb el campanar de fons, el repic de les campanes ben a la vora i nosaltres dos fent campana a la universitat per recitar poemets. Magnífic, de debò! Semblavem els Beatles tocant aquella vegada dalt aquell terrat. Ha estat allà dalt on hem gravat un parell de composicions del nou espectacle que estrenarem amb poemes de Vicent Andrés Estellés; era la primera vegada que algú escoltava la nova feina feta i, malgrat haver fet només dos temes -"Assumiràs" i "La rosa de paper"-, he tingut la sensació que, per fi, d'una vegada per totes, el 2n espectacle d'AraÉsDemà començava a sortir de l'ou.
En acabat hem gravat l'entrevista corresponent al grup en concret, no a l'Oriol ni al Pep sinó a AraÉsDemà i, amb preguntes made in Ritmes.cat i un paisatge de fons més aviat típic de Caçadors de bolets, hem fet públic el nom del nou espectacle, del qual en breu n'escoltareu un tast: "Ací em pariren i ací estic".
Perquè en el fons, què en seria de nosaltres sense la petita pàtria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada