Aquí moren les paraules del 2009.
Amb la solitud de París i el fred de Berlín, sense la llum de València ni la pau de Formentera; amb la bellesa de la Côte d'Azur i l'standby constant dels carrers de Nimega. Aqui moren les darreres paraules, sí, però la vagoneta no s'atura, els raïls, brillants de porqueria, enlluernen fins l'horitzó. I de res serveix haver plorat i haver rigut sis vegades. De res serveix haver traçat l'amor amb la mà d'algú altre.
Encara queda camí, això no s'acaba; la d'ara només és una atracció més del parc temàtic.
Ells et diran que lluitis per un tros de carn. Tu nega't a fer-ho. Escriu.
4 comentaris:
"Et diran que lluitis per un tros de carn. Tu nega't a fer-ho. Escriu."
Molt bo, Pep.
Hola.
Només volia desitjar-te moltes coses bones pel nou any.
M'encanta.....
Feia molt que no passava per aquí, però he de dir que he trobat el que buscava.
L'últim moment del text m'ha emocionat.
Publica un comentari a l'entrada