8/3/10

Tots els colors del blanc


Podries dir que ha estat magnífic llevar-se acompanyat de mils i mils de flocs de neu a l'altra banda dels porticons de la teva habitació, caient, al matí, de forma poruga davant la terra encara molla. Podries explicar que t'has sentit com un nen mirant al cel amb els ulls plorosos d'il.lusió i glaçats pel fred, amb les mans gelades després d'arreplegar tant i tant glaç acumulat damunt els cotxes per tal de llençar la bola més gran. També podries comentar que agafar l'autopista direcció Barcelona ha estat boig i arriscat, però que per sort has pogut arribar a port i veure per primer cop des de fa gairebé cinquanta anys Barcelona tenyida de blanc. Podries parlar de que gràcies a la neu, la gent somriu al metro en comptes de tractar-te com un paràsit més del ramat. Però realment hauries de reflexionar sobre com és possible que un país que pretén ser considerat "normal" es pugui permetre tenir milers i milers de conductors aturats als seus vehicles enmig de la carretera, de nit, hores després que acabi de nevar o sobre com carai pot ser veritat que per culpa de menys de deu centímetres de neu quedi suspesa la circulació de sis línies de rodalies, obliguin a desallotjar una universitat sencera o tanquin durant tres dies el segon aeroport més important del país. I et preguntes què diria un llevaneus berlinès si ens veiés per un forat, ell que treballa vuit hores diàries nit rere nit perquè l'endemà al matí tothom pugui arribar a la feina, o què hi diria un trist operari de pista de l'aeroport de Varsòvia on amb la meitat de pressupost que a Girona, cada dia, sens falta, surten vols mentre ell treballa a deu sota zero perquè els avions puguin enlairar-se. Podries recordar qualsevol tall d'avui del telenotícies, on els corresponsals parlaven de la situació d'una forma semblant a quan es parla d'un país que ha estat arrassat per un huracà o un terratrèmol. I el pitjor de tot és que a aquest país on passa tot això hi ha nevat de forma important més de tres vegades en els darrers dos mesos, tant, que alguns fins i tot hi volen fer uns Jocs Olímpics d'hivern. O el millor de tot: després d'analitzar-ho tot, de veure el conseller de torn dient a la televisió que la situació està controlada i que com a mesura excepcional el metro de Barcelona funcionarà tota la nit, després d'observar com a la Junquera la tinent alcalde demana ajuda humanitària per manca d'entrepans a repartir entre un exèrcit de camioners, després de tot això, et preguntes el dubte de sempre: les carreteres plenes de conductors sense llit, sopar, companyia ni informació, i els Mossos d'Esquadra, els bellíssims policies que vetllen pels nostres drets, experts en nevades atès que al seu nas hi neva cada dia, invisibles durant la tempesta i tempestuosos quan regna la calma, on són?

Silenci, com el de la neu d'avui. Atura't i reflexiona seriosament si realment serveix d'alguna cosa passar-se tota una vida reclamant que som un país normal quan a les primeres de canvi demostrem ofegar-nos en un got d'aigua, o més ben dit, en un bidó de glaç.