Possiblement només cal que digui que escric perquè no sé qui sóc. Potser de mi sols se'n pot dir que vaig néixer a un hospital, com gairebé tothom, i vaig renéixer dins els vagons de tren fent el trajecte el Pla del Penedès-Barcelona durant una pila d'anys. Ah, i que proclamo l'existència amb un encefalograma en vers i no escric per omplir els espais buits d'una llibreria, sinó per no enterrar tot allò que em manca de dir i per trobar mètrica a una vida sense rima.
roig14[arroba]hotmail[punt]com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada