5/1/11

Dècimes d'oblit III: Memòries d'un sofà de Villaroel 167


La neu d'aquella nit de novembre a Montserrat ho va encetar absolutament tot. Veníeu acostumats d'unes vistes sense el color blanc i de sobte, d'ençà d'aquell dia, tot va esdevenir paisatges emblanquinats; us va nevar sense avisar, com més agraden les nevades, i els núvols no van deixar de plorar volves fins ara fa just un any. Dalt l'ermita de Sant Jeroni, amb mitja Catalunya sota els peus, vau proclamar la guerra als enemics que, sense saber-ho, compartíeu. I va esclatar davant vostre un horitzó amb forma de pètals vermells; no era abril però junts sempre us era primavera. I la neu no es desfeia malgrat la calor dels vostres somriures. A poc a poc i sense que ningú marqués el ritme, calada a calada, glop a glop i vers a vers, vau habituar-vos a aquell Sant Petersburg on no us cansàveu mai d'assaltar el Palau d'Hivern i on cada vegada teníeu una idea nova per repintar el país després d'haver vençut; fèieu burla de la dictadura, penjàveu la democràcia parlamentària d'un fil a punt de tallar-se, rapejàveu rimes damunt els fems de la monarquia i us emparellàveu amb la musa del nihilisme per ballar de bracet amb ella. El vodka era secundari si abans existien les paraules, o és que no creàveu màgia quan damunt la Cavalcada de les Valquíries hi sonava la veu de Pau Riba o a l'Overtura de Tanhäuser s'hi escoltava una lletra de Brams? I Sant Petersburg es va disfressar de totes les ciutats que vau voler, de tots els carrers que l'street view us deixava passejar i de totes les catedrals gòtiques de França que el google imatges us deixava profanar; vau fer la volta al món damunt un sofà on vau aprendre les lliçons magistrals que a les classes de la universitat ningú us ensenyava i us vau llençar de cap al mar allà a la desembocadura del riu Nevà amb el mar Bàltic on l'aigua tenia gust de Xibeca acabada d'estrenar. Els dies eren una revolta amb l'única bandera de l'amistat, les carreteres entre el Berguedà i el Penedès semblaven més curtes i fins i tot vau canviar el nom d'un carrer de París amb l'ajuda de dos camarades més; des d'aleshores, a un rètol a prop de Montparnasse, tothom sap que dos estudiants de filologia catalana van crear un futur alternatiu al que a la humanitat li espera estimant-se com germans malgrat dur cognoms diferents.

Però l'alcohol crema i el foc que va desfer la neu va ensorrar sense sentit aquella revolució.

Cap comentari: