Fugir a Formentera

Mai he dubtat que llegir poesia és fugir, per això afirmo que demà a la tarda fugiré a Formentera, ja que, malgrat encara em costi fer-me'n la idea, demà l'Oriol i jo agafarem l'avió per crear una parcel.la del Mediterrani, aterrar a Eivissa i arribar-nos amb ferri fins a Formentera. I tot això, senzillament, per poder recitar. És fàcil dir-ho avui, però en realitat fa dos mesos que espero ansiosament que arribi demà. Que arribi el dia de descobrir per primera vegada aquella illa de la qual em vaig enamorar mirant Lucía y el sexo o l'instant de trepitjar el port de Formentera, demanar-me una Estrella i prémer el repodructor de música del mòbil perquè soni el "Tonight tonight".
Ens hi perdrem fins dilluns a la tarda, l'endemà d'haver recitat més o menys a les vuit del vespre durant el VIIIè encontre de Joves Poetes dels Països Catalans, al Jardí de ses eres de Sant Francesc.

Ara tot el que escriuria serien dolces il.lusions d'allò que no conec; l'únic que us puc assegurar és que quan torni, donaré constància del fet de veure sortir i pondre's el sol des d'una platja i al mateix dia amb l'únic esforç de recórrer uns pocs quilòmetres amb moto d'est a oest.

L'Eskamot poètic vola perquè la poesia sigui un rock'n'roll de la vida a ses Illes.

Mos veiem!