L'infinit és molt més que el número vuit estirat de forma horitzontal. És, possiblement, estar sol quan busques companyia i estar acompanyat quan cerques la solitud. Anar i venir del singular al plural de forma mínimament constant. És fer un parèntesi dins el parèntesi del parèntesi. L'infinit és molt més que un horitzó. En són molts. És saber aturar-se després de córrer i arrencar a córrer després d'estar quiet. És buscar-se, trobar-se, tenir-se, cansar-se, aturar-se per buscar-se, per trobar-se, per tenir-se, per cansar-se i tornar-se a aturar per tornar-se a buscar, tornar-se a trobar, tornar-se a tenir, tornar-se a cansar i així successivament fins que rebentin els ploms. Això és l'infinit. Fins i tot és més que banyar-se sol i despullat a cala Saona.
És moltes coses i en el fons és infinitament sols una.
És adonar-se que el verb estimar és sinònim d'eternitat.
1 comentari:
Roig, has de saber que des de fa menys d'un any que la filosofia em mata de pensaments i m'enamora de reflexions... Avui hem parlat de la immortalitat de l'ànima a partir de Plató, resumeixo la classe amb una frase que connecta amb el teu (preciós) text: "nosaltres vivim en allò etern, nosaltres, el nostre amor, per exemple, és etern. Perquè allò que diem bellesa no només és un cànon sinó que és i ha de ser quelcom que vagi més enllà d'aquesta realitat: perquè el dia que moris, morirà el teu cos però mai ho farà la teva ànima."
Et felicito pel text, necessitava llegir quelcom així avui. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada