19/11/09

Història poètica del punk


Notícia d'un naixement:

Ens plau informar-vos que demà és 20 de novembre; 20-N pels amics, sí. Fa més de mig segle, tal dia com aquest, moria Bonaventura Durruti a mans del feixisme, a Madrid. Malauradament, el seu principal assassí moriria molts vint de novembre més tard, el del 1975.
Però resituem-nos en el temps: divendres 20 de novembre, any 2009, Martorell. Recordant dues morts d'infaust record neix la llum d'entre la foscor. La veu i la música d'entre el silenci. La vida d'entre la mort. Així, com un llir entre cards, parafrasejant Ausiàs March. O més ben dit, com tres llirs amb nom i cognoms: Pere Miró, Martí Riba i Pep Antoni Roig. Dues guitarres i una veu, com en aquella cançó de l'Ovidi.

Així doncs, si voleu, aquests tres estudiants de Filologia catalana a la UAB us convidem a assistir amb nosaltres al part d'aquest projecte engendrat, no pas per l'esperit sant, sinó per l'Anna Victor. I com no podria ser d'una altra manera, l'esdeveniment serà al Centre social La Vila de Martorell. Allà, demà, bramarem per primer cop recitant les cançons que mai s'han recitat per donar vida a la música amb la que hem nascut; com un llir entre cards, la poesia brotarà de les lletres d'Inadaptats, La Polla records, Cicatriz, Opció K-95, Obrint Pas, La banda trapera del río, Skalariak, Revolta 21 i un llarg etcètera.
Pot semblar una temeritat; ho és. Pot semblar una bogeria; també l'és. Però, digueu: a cas el punk o la música combativa no ha tenyit els moments més bojos, arriscats i furtius de la nostra vida? Doncs aquest és el nostre honest i modest homenatge.

La poesia és la música si aquesta última parlés, per això demà neixerà Llirs entre cards; no serà a una establia ni tampoc sabem si al cel hi espurnejarà un estel fugaç, però tranquils, no demanem encens ni mirra.

Només demanem que ens hi acompanyeu!