23/11/09

De fonètica


Se'm fonen les paraules
que es confonen dins el llit

com fonemes extraviats

disparats amb un fonèvol

per un fonedor suïcida

fonedís d'ell mateix

que és al pou d'una fonera

fonellant-se els cinc sentits

mentre bufoneja el plor

telefonejant al silenci

per dir un epifonema
en una antífona així.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

oooh.

Anònim ha dit...

ai, perdó, era jo dos cops.
swà