Se'm fonen les paraules
que es confonen dins el llit
com fonemes extraviats
disparats amb un fonèvol
per un fonedor suïcida
fonedís d'ell mateix
que és al pou d'una fonera
fonellant-se els cinc sentits
mentre bufoneja el plor
telefonejant al silenci
per dir un epifonema
en una antífona així.
2 comentaris:
oooh.
ai, perdó, era jo dos cops.
swà
Publica un comentari a l'entrada