5/4/10

Dosi


Tot l'enyor d'avui perquè demà no és res i Papasseit no és aquí per acompanyar-te i el futur no existeix si no la veus ni la sents ni la notes a prop teu donan-te la mà amb que et palpeja com confian-te un secret o acarician-te la llengua com el vent que pentina les fulles d'aquest carrer ple de pols i de rètols on hi veus escrit el seu nom malgrat no ser-hi i d'ombres de nans de jardí amb rialla als llavis que t'encenen per buscar el seu somriure que no trobes més enllà del teu record o del fons d'una copa de Moritz sense gas de tantes hores com fa que intentes adormir la teva llengua perquè calli i no digui res ni pensi res ni vulgui res per evitar que llepi cola al dors d'un paper d'arròs i la busquis a tots els carrers o als bars els caixers i a les parades del mercat plenes de berbers o a la carretera on el cotxe se't cala cada dos per tres o fins i tot al cor de les muntanyes quan tenint-les als teus peus la busques però no la veus i rimes la infinitud amb forma d'un horitzó de sal que et regala una ratlla llarga que no pots esnifar perquè en el fons no és real i sols és part d'una il.lusió com totes les que et crees tu per tal de veure-la arreu i sentir-la real a tots els cantons del teu cos ja sigui el nas els ulls les dents les mans la pell el coll i a les pàgines dels llibres que sense ella no pots llegir o a les cançons que escoltes per no sentir cap altre cosa que el teu neguit per veure-la aquí o als post-its penjats al suro de la teva paret que t'enlluernen com l'incenci del teu cos amb la seva droga dins.