Batec número cent. Arribar fins aquí ja deu haver estat molt més del que mai t'haguessis pogut imaginar, i ara, per uns dies, te'n vas de tot i de tothom, oblides qui ets per mudar-te en algú nou i tornar-ho a viure tot com si el món estigués encara per desembalar. El futur és un signe d'interrogació, un vidre entelat que no deixa veure l'exterior o un full en blanc que espera ser escrit; el passat una anàfora dolcíssima de bogeria. Per això l'únic desig és que passi el que passi, sigui el que sigui, quan tornis tot pugui seguir sent exactament igual que fins ara. O millor.
Fins aviat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada