10/6/09

On eren?

Ahir a la nit, mentre sortia de l'entrega del Premi d'Honor de les Lletres catalanes al Palau de la Música, vaig creuar-me amb Montserrat Turà, actual Consellera de Justícia i anterior Consellera d'Interior durant el govern de Maragall. Al veure-la, un bon amic meuva dir de sobte: Mossos, on éreu?, i em va explicar que a la seva comarca, el Berguedà, les parets estan plenes de pintades amb aquesta frase, que es remet a l'assassinat d'un jove de Berga, Josep M. Isanta, mort en una baralla durant la Patum de fa uns quants anys.

Escoltar aquella frase em va fer pensar, sobretot quan al sortir del recinte modernista vaig topar-me amb dos o tres tocineres de la nostra policia, aquella que sempre està allà on no toca; algú, realment, creu que fan falta la vintena d'agents especials que ocupaven ahir aquells vehicles a la sortida d'un acte per a socis d'Òmnium Cultural on el 95% del públic supera la seixantena? N'estic segur que mentre ells eren allà, a alguna part de Barcelona, a alguna cantonada fosca de qualsevol barri estaven intentant violar a una noia, robar la cartera a un turista o amenaçar a un pobre desgraciat per un deute que mai podrà pagar. Però ells eren allà, quits, sense cap altre feina que contar quantes escopinades hi havia a cada rajola del terra, vestits i engalanats com els soldats a qui Joan Saura agrada guiar. El pitjor és que aquells vestits i aquelles armes les paguem entre tots els contribuents, i si encara es pot ser més pessimista, aquells vestits i aquelles armes només serveixen per fotre batudes als estudiants que protesten o per deixar a tres persones sense ull mentre celebren la victòria del Barça.

Alguns em diran: només remarques les coses negatives del cos policial de Catalunya. Doncs sí, i ho faig perquè com a cos policial que són dono per sobreentès que tot allò que facin ha de ser pel bé de la ciutadania, i per tant, no hauria d'elogiar pas la seva feina, ja que la professionalitat es firma en un contracte. Per això dic allò d'ells que em repugna, perquè dia rere dia em demostren que en comptes de ser la tranquilitat són l'alteració, ja que te'ls trobes fins i tot dins la sopa caminant pel centre de Barcelona en plena tarda del mes de juny, però el dia en que per desgràcia tinguis un problema i t'estiguin atracant en un lloc remot i desconegut no tardaran menys de mitja hora a arribar, i aleshores, quan arribin, potser ja has tingut temps de morir.

No escric per escriure ni dic banalitats; qui havia de defensar el germà de Josep Maria Isanta no era el seu germà, sinó els Mossos d'Esquadra, que devien estar perdent el temps registrant a patumaires i robant-lis la marihuana de les butxaques per tal de posar una trista multa que no fa res més que enriquir l'Estat.

Són la prepotència vers la impotència, i no sé si demà farà sol o plourà, ni si el Barça vendrà o no a Eto'o, però si alguna cosa tinc clara és que ells no em representen.

2 comentaris:

Boskerude ha dit...

Ei Jus sóc el Bosque. És trist però és així. Quan desallotgen una universitat apareixen 20 furgons i per altres coses de més importància no hi són. Qui ens protegeix a nosaltres d'ells..? Estem fotuts amb aquesta "gent". Molt bon article, segueix aixi ;).

Schwà Serrano Valenzuela ha dit...

jo tambe coneixia el cas del noi de la patum.