Avui estem d'aniversari, ja que sense saber gairebé com, avui es compleixen dos anys d'aquella primera vegada. Era una tarda de dissabte més aviat poc assolellada, celebràvem la posada en marxa oficial de l'Agrupació de Joves del Pla amb una xocolatada popular i per amenitzar la festa vam creure oportú oferir el primer tast del projecte que des de feia setmanes havíem començat a construir. Jo tenia 18 anys i mai abans havia recitat en públic, però aquella tarda vam decidir abraçar-nos a "l'endavant les atxes", plantar-nos amb 3 amplificadors i un equip de so macarrònic a la Plaça de la Vila del Pla, muntar-hi una cinquantena de cadires i esperar el veredicte del públic davant aquell experiment. Al començar el recital vaig explicar que nosaltres no fèiem ben bé ni un concert de música ni un recital de poesia, ja que intentàvem fer una barreja de les dues coses; les cames em feien figa i els dits em tremolaven mentre agafava el feix de papers ple de poemes amagant-me dins una samarreta lila, i ara ho recordo amb un somriure nostàlgic, observant la foto d'aquella tarda i observant que aquell dia, per primer cop a la vida, vam trobar-nos "dalt l'escenari" amb la mateixa disposició que ens ha acompanyat durant aquests dos anys: Juanito a la dreta portant la batuta, Oriol a l'esquerra concentrat a la guitarra i jo al centre. Érem tan novells que no teníem ni nom, ja que va ser a partir d'aquell dia quan se'ns va ocórrer anomenar-nos AraÉsDemà. Primer, perquè així s'anomena un dels millors llibres de Miquel Martí i Pol, el poeta amb el qual havíem trenat el nostre primer espectacle, i segon, perquè AraÉsDemà és la unió de nosaltres mateixos: l'Ara (jo), que és el qui parla i dona la cara, l'Eś (Juanito), que és el cervell musical del grup i el Demà (Oriol), que és l'eterna promesa guitarrística que sense adonar-se estarà tocant davant milers d'espectadors amb una forjada carrera musical a l'esquena.
Han passat dos anys però sembla que fos ahir, ja que a vegades se'ns oblida recordar que aquell dia vam sortir a tocar i recitar amb l'únic afany d'amenitzar una festa de poble, sense imaginar en cap moment que faríem el que hem fet durant aquests últims dos anys: més d'una quarantena de recitals arreu del país, recorrent les carreteres amunt i avall de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, tocant a casals, ateneus, bars del rotllo, cafès-teatre, locals d'entitats, instituts, festes universitàries, centres socials ocupats, jornades culturals, festes majors i infinitat d'indrets més de difícil descripció; si aquella tarda ens haguéssin dit que vendríem tres-centes còpies del nostre 1r enregistrament discogràfic ens haguessim pensat que ens prenien el pèl, però el cas és que ho hem fet, i el que és millor, únicament llegint poemes.
Ahir a la tarda, per celebrar-ho, vam tornar a la Font de l'Esteve a l'hora del vespre en que cau el sol per recitar-hi de nou. Ho vam fer per preparar el recital d'aquest diumenge a Sant Sadurní d'Anoia, juntament amb la Montse Urpinell -lletraferida del Pla-, però a la vegada, ho vam fer perquè recitar i tocar de nou al lloc que ens va veure créixer és la forma més poètica de bufar les espelmes i brindar entre calades per nosaltres.
I perquè mai deixi de ser demà.
http://www.myspace.com/araesdema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada