Hi ha una cosa que t'ha acompanyat diumenge rere diumenge des del dia que vas néixer ja fa més de vint-i-un anys. Un programa que té trenta minuts de durada i que tu relaciones amb sopars de pà amb tomàquet i embotits, la tristesa de les mil tornades del Pla cap a la ciutat, ressaques de tardes glorioses al Camp Nou encara amb regust de pipes i la desgana pel dilluns que t'espera l'endemà. Aquest programa ja hi era quan tu vas venir al món i per això avui li vols retre un homenatge. Perquè al seu compàs has après que existeixen milers de realitats que res tenen a veure amb la que tu tens al davant, i lliçons com aquestes marquen la visió que amb el temps et construeixes de la vida. Avui t'has assegut amb els teus pares, com en qualsevol diumenge de qualsevol any ja passat i t'has sentit més viu que mai dins els darrers vint-i-un anys d'història del món. Tu que mai has tingut por dels franctiradors serbis als carrers de Sarajevo però recordes el iogurt de llimona que vas deixar a la meitat després de veure per la tele que un civil queia mort, de sobte, enmig del carrer aquell migdia quan tenies escassos set anys. Tu que mai has estat un onze de setembre al W.T.C. però recordes com se't va anneguar el cava a la gola quan Xavi Coral va informar d'una última hora arribada des de Nova York. Tu que mai has estat picant amb un martell un mur a Berlín per forçar-ne la seva caiguda però saps, gràcies al que t'ha explicat te mare, que aquella nit de novembre del 89' tenies dècimes de febre i no paraves de plorar. Tu que mai has coregut pels carrers de Bagdad per por dels soldats americans però recordes com picaves amb una cullera el dors d'una cassola quan tenies quinze anys. Tu que mai has estat a la plaça de la Vila d'Èrmua però recordes com aquella tarda de juliol els carrers del Pla estaven desèrtics i quan vas anar a comprar-te llaminadures a la botiga de queviures vas sentir que "ja havien matat aquell pobre noi". Tu que mai has hagut de pagar una hipoteca però recordes com de sobte, un dia, no fa gaire, el diari portava un titular on hi deia que la banca americana s'ensorrava i a Alemanya un llibre de Marx estava de nou a dalt de tot de les llistes de vendes.
Saps que aviat els llibres d'història de l'escola parlaran de tot allò que ha succeït al món i que tu, com a espectador o com a protagonista passiu, has viscut. I avui, mirant l'Abecé de 30', t'has adonat que si algun dia arribes a tenir fills, els explicaràs allò que amb els anys has anat aprenent: que la humanitat és cruel per naturalesa i denunciar-ho no és res més que el primer pas intentar-ho canviar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada