16/11/09

La primera frase del dia


Avui te n'has adonat que a vegades dones massa poca importància a la primera frase del dia, a aquell primer raig de veu que articules després d'haver passat la nit. N'hi ha que us desperteu quan a casa encara dormen o al contrari, quan a casa no hi ningú més que tu, i ja se sap, la solitud no és amiga de l'oratòria a no ser que de bogeries parlem i, sincerament, a quarts de vuit del matí poques bogeries son viables. Per això hi ha dies en que poden passar minuts i fins i tot hores abans no parles amb ningú, abans no et comuniques verbalment amb cap altre persona al món. Surts de casa, pagues a l'autobús fent passar una targeta per un visor, t'esperes sol a l'andana de qualsevol estació escoltant l'mp3 i fins que no arribes a classe, després de més d'una hora i mitja despert, no dius "-bon dia!" a ningú. Enrere queden aquells mesos de juliol en que els primers a coneixe't la veu de cada matí eren un exèrcit de nens que entre plors, crits i somriures esperaven ansiosos que els expliquessis el conte de bon dia; ara, com a molt, demanes el compte al bar del costat de casa després d'haver gastat per primer cop la veu demanan-te un cafè amb gel. I de tot això sense sentit te n'adones avui després d'haver-te llevat sense dir ni mú als de casa, d'haver baixat al bar i haver-lo trobat tancat i, amb la veu segrestada dins la boca, haver arribat a les barreres de control automàtiques de l'estació del metro i haver-te trobat -encara sense temps de procedir a passar la T-50/30 per baixar a l'andana i adonar-te que aquella porta estava inoperativa-, amb una dona que, vestida amb una jaqueta color carn digne dels anys setanta i amb una veu típiquíssima d'actriu de doblatge de sèries americanes dels anys seixanta de TV3 , t'ha dit: "-No funciona."
I tu, a quarts de vuit passats del matí, has aterrat a la vida i has gastat el primer llamp de veu per dir-li "-Com tot, senyora, com tot."