Fullejes el diari a primera hora del matí dins qualsevol vagó del ferrocarril mentre el sol, al Vallès, encara no s'ha atrevit a treure el cap. Avui és dijous i amb l'Avui regalen el suplement Cultura pels creients politeistes de l'art. Encara adormit, de sobte una notícia et sacceja la son: el capità del Rubin Kazan ha batejat la seva filla, nascuda fa un parell de dies, amb el nom de Barcelona. La llegeixes, et quedes durant uns instants clava't al seient del vagó amb els ulls abrillantats i penses en la preciositat del fet de regalar a una filla el nom de la ciutat on has guanyat el partit més important de la teva vida. I el més important de la història del teu club (i el més important de la història dels milers d'aficionats que aquell dimarts, a molts sota zero, van celebrar que el seu modestíssim equip havia vençut al millor equip d'Europa guanyant al millor estadi d'Europa.)
I penses en el futbol com a excusa de l'amor. I el sol apareix rere el mont del Tibidabo i t'encega els ulls per dir-te bon dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada