Verset de Nadal

Quan jo n'era petitet
recitava sempre un vers;
dret, damunt el tamboret,
llegia sense papers.
A taula encara dinaven
mentre deia fum, fum, fum;
ells bevien i fumaven,
jo, cantava per costum.
Em miraven, com dos nines,
les àvies que van ser aquí;
jo els escric, trinxat a tires,
per dir-lis que són amb mi.
A l'escola m'ensenyaven
al nen Jesuset lloar,
però a cap lloc mai m'explicaven
l'ofici de recitar.
Així doncs, passats els anys,
ha fugit l'estel fugaç;
no sé dir ja ni bobanys,
sols ser plorar amb antifaç.
I a la taula de Nadal
som tot just tres i no res;
però vinguts del Penedès,
regressats del seu final,
crido el seu retorn astral
per escriure'ls-hi aquest vers.